Etimologia

La paraula Judo està formada per dues síl·labes “ju” i “do” i significa “camí de la flexibilitat” o “camí de la suavitat”; amb això, s’intenta explicar que la manera de vèncer una força no és oposant-se a ella, sinó tot el contrari, secundant-la i dirigint-la per al teu propi fi.

Naixement del Judo

Una llegenda que es remunta al segle VI de la nostra era sembla ser l’origen del Jiu-Jitsu. En ella es conta la història d’un ancià que solia lliurar-se a la meditació a l’hivern, passejant pel camp. Així va observar que les gruixudes branques dels arbres solien fer-se fallida sota el pes de la neu acumulada sobre elles, mentre que les branques més primes, i per tant més flexibles, es doblegaven sota el pes de la neu, descarregant-la i recobrant després la seva posició normal com si tal cosa.
L’ancià mèdic, observant va comprendre el molt partit que es podria treure de la no resistència. El principi fonamental del Jiu-Jitsu acabava de néixer.

Filosofia y principis

Podem afirmar que el Judo no és només un art impregnat de filosofia, sinó també un esport de gran bellesa. Aquest aspecte és el que atreu avui dia a l’inexpert. Aquest aprofitarà de seguida l’interès per aquesta disciplina japonesa, i es xoparà dels seus principis, que li permetran adquirir equilibri, rapidesa de decisió i control de si mateix.
El Judo és una gimnàstica agradable per als nens, i a partir dels cinquanta, constitueix un excel·lent mitjà per a conservar la salut i la vitalitat.
A més és una arma considerable contra una possible agressió i dóna amb això un estrany sentiment de seguretat.
El judo es dosa en funció de les possibilitats de cada alumne, contribuint a treure al tímid de la seva reserva i a disciplinar les tendències més agressives d’alguns principiants. Es tracta d’una activitat educadora i recreativa, cada nen trobarà un equilibri psíquic i emocional.
Esport complet, de combat i arma de defensa, assegura als seus practicants un desenvolupament muscular harmoniós, un equilibri nerviós notable, confiança i calma (sobretot en els nens), que els facilita la seva entrada en el món amb passos segurs. El seu ensenyament, sàviament dosada, ho fa accessible a tothom.
Els combats a vegades rudes, però sempre cortesos, permeten una exteriorització controlada de l’agressivitat natural d’alguns nens.

El nen, el joc i el Judo

“Un nen que no sap jugar, serà un adult que no sabrà pensar.” Jean Chateau.
L’equivalència entre el nen que no sap jugar, amb l’adult que no sap pensar, viure, és a dir, realitzar-se plenament, pot semblar una miqueta exagerat i fora de qualsevol to lògic. Si ens detenim a meditar seriosament sobre la relació existent entre el joc i la vida, acceptarem el concepte anterior en el seu més ampli sentit. Potser seria més clar i requereixo afirmar que el nen que no sap participar en el joc no sabrà organitzar-se individual i socialment, ja que el no saber participar ens indicarà una fallada en els sistemes organitzatius, i a conseqüència d’una falta de seguretat en si mateix, es produirà una falta de relacions amb el seu entorn.
El joc és sens dubte el màxim ideal del nen, és el seu mitjà primari i espontani d’expressió és el principi bàsic de realització com a persona.

La qüestió clau a tractar en el nostre cas, és determinar si la pràctica del Judo és una activitat adequada per al desenvolupament del nen i determinar l’edat en què pot començar a practicar-se sense cap risc.
Afortunadament se sol reconèixer l’enorme importància que té el moviment en l’evolució i perfeccionament de les qualitats psicofísiques del nen, però això no equival a afirmar que qualsevol exercici físic sigui sempre beneficiós per a l’assoliment d’un desenvolupament equilibrat. Per tant, la missió de qualsevol educador físic serà l’oferir el combinat ideal d’acord amb els mitjans disponibles.

Existeix dins de les diverses possibilitats d’acció del Judo aquesta preciosa i rara mescla?

Si entenem per Judo únicament com a aprenentatge i perfeccionament d’una sèrie de tècniques més o menys afectives per la defensa i fins i tot per a l’atac, no seria aquesta precisament l’activitat més adequada per al nen. Però Jigoro Kano no buscava exclusivament l’adquisició d’unes tècniques de defensa personal, sinó que concedia encara més importància al desenvolupament físic i mental. Segons el Mestre, el Judo és un completíssim sistema d’Educació Fisica.
Per això, el Judo infantil no serà simplement una especialització esportiva, sinó que haurà de ser abans de res un sistema de desenvolupament que mai es plantejarà com a alternativa a l’Educació Física, sinó com a complement d’aquesta. Sent aquesta la directriu, la persona encarregada d’impartir aquests ensenyaments haurà de ser abans de res un educador que conegui la realitat del nen i allò que més li interessi.

A quina edat es pot començar a practicar Judo?

Pecaríem d’excessiva rigidesa si assenyaléssim edat precisa per a iniciar al nen en la pràctica d’aquesta activitat, sobretot tenint en compte les diferències d’evolució entre nens. Per aquest motiu, el Judo és una activitat flexible, constituint un dels principals motius d’atenció per part del professor, l’adaptació del factor ambiental i dels diversos exercicis a les condicions psicofísiques de l’alumne.
Sent el joc la principal activitat del nen, és fàcil comprendre que els exercicis que es realitzin en el Dojo (lloc d’entrenament) seran abans de res formes jugades.
En les classes dirigides als nens haurà de regnar l’alegria, per a això el professor disposarà d’una àmplia gamma d’exercicis perquè els nens trobin una novetat dins de l’esquema bàsic d’acció. Aquests variables i nous exercicis els realitzarà el professor durant l’escalfament i al final de la classe (com a joc i com a exercici de relaxació física i mental segons interessi). Esporàdicament podrà aplicar-se a meitat de la classe si l’ànim de la classe està baix.
El detall que caldrà cuidar amb insistència serà el manteniment de la màxima experiència i respecte per la salutació (sempre a l’inici i fi de les classes).

Actualment es practica el Judo a partir dels 4-5 anys, i no en edats anteriors, al·legant-se que el nen no té la suficient força en els abdominals per a mantenir les cames estirades durant les caigudes, cosa que igual ocorre amb els flexors anteriors del cap. En el cas que es practiqui Gimnàstica-Judo en edats primerenques, s’insistirà abans de res pel que respecta al Judo en els exercicis d’assimilació tècnica i en les immobilitzacions, evitant-se en la mesura del possible les projeccions fins que el nen no hagi aconseguit un cert aprenentatge dels Ukemis (caigudes).